Casa Calores. Amb Jordi Boixaderas i Rosa Renom

Pere Riera escriu Casa Calores mogut per un impuls: la desaparició de la casa on va néixer. 

Diuen que la joventut és la més preuada de les etapes vitals. I quan ets jove, una de les millors coses que et poden passar, és viure els estius arran de mar. 
A Casa Calores hi passen els anys, els testos es marceixen i la roba deixa de voleiar als estenedors.

Els grans que sobreviuen, es fan vells; i els joves que no veien l'hora de créixer d'un cop, intenten posar fre a l'inexorable pas del temps. Un temps que els enfronta al més preuat dels perills: el passat