Flamenco negro

Flamenco negro pren com a punt de partida el tango flamenc, una cançó d’origen afrocubà, també anomenada «tango americà» o «tango de negres». El tango va ser creat als suburbis de l’Havana per persones afrodescendents (moltes d’elles encara esclavitzades), va arribar a Espanya al segle XIX i es va anar transformant fins a donar lloc al tango flamenc. Tot i l’èxit d’aquest ball només arribar a la península Ibèrica, alguns mestres de dansa van decidir sanejar i transformar les seves postures i gestos coreogràfics, considerant-los massa explícits i indecents per ser presentats a l’escenari o en esdeveniments públics davant d’un públic burgès. Per tant, el tango va anar perdent gradualment les seves referències afrocubanes però va mantenir el seu vincle amb les classes socials més baixes, sent ballat per persones gitanes i altres ciutadans que mai no van pertànyer a l’alta societat. La proposta escènica, de format adaptable i caràcter multidisciplinari, hibrida dansa contemporània, ball flamenc tradicional, cant en directe i projeccions audiovisuals. Així, se’ns permet viatjar en el temps per apropar-nos, amb humor, al patrimoni musical del segle XIX, i entendre com aquest tango flamenc va acabar sent una eina d’apoderament en alguns barris «de pell torrada» com Triana (a Sevilla) o Sacromonte (a Granada).