ELS CECS

Un bosc vell, d'aires eternals i cavernós, sota un cel estrellat. Els cossos i els caps lleugerament decantats, les cares d'una lividesa immutable; els llavis entreoberts, els ulls inexpressius… Sumits a un dolor immemorial. Cecs i cegues semblen haver perdut el costum de fer cap moviment inútil, incapaços de prendre cap decisió habiten una illa cada cop més assetjada per la mar. La por condiciona constantment la mirada sobre el món i els resigna a no moure’s. Mentre esperen que arribi la salvació, l’obscur de l’ésser humà es fa palès sense ulls que el puguin delatar. Què és capaç de mostrar-se quan ningú no mira? L’individualisme i la manca d’empatia els fan còmplices d’allò que passa al seu voltant.