Opereta Imaginària

Una gran paròdia de les convencions teatrals que alhora és explícitament una fascinant celebració del teatre.

Aquest projecte que teniu entre mans és un somni llargament somiat, madurat, que vol acostar una teatralitat radicalment poètica i artísticament compromesa, amb un treball actoral essencialment popular, còmic, generós i vertiginós. 

Albert Arribas

El suís Valère Novarina és uns dels grans autors del teatre europeu. La seva escriptura connecta com ho fan poques la lúdica dimensió popular de l’art escènic amb la irreverència radical d’una poètica avantguardista. I això és així perquè, per damunt de tot, per a Novarina els actors són centaures que —gràcies a la màgica simbiosi entre cos i paraula— encarnen el vertigen de l’existència humana amb una fugacitat del tot magnètica. 
En aquesta versió de L’Opérette imaginaire de Novarina, Centaure Produccions porta a escena una obra cabdal del teatre europeu de la mà d’un repartiment de luxe.

SOBRE L’OPÉRETTE IMAGINARIE
Què és una opereta? És un diminutiu. Una forma més curta, a la qual s’ha tret tot el greix teatral, un drama tan concentrat que es despulla del sentiment humà. L’opereta s’aconsegueix per erosió: en queden les restes sòlides, les arestes rítmiques, l’estructura, les emotives restes humanes. A l’opereta, l’home commou per la seva absència: «Reconeixereu els ossos humans perquè portaven ulls». Música que puja i baixa: una opereta trasbalsa. Al terra de l’escenari, esvalotada, la música floreix on menys s’espera; el cant inesperat suplanta la paraula, com una primavera sobtada… Per què canten els que canten? Canten perquè menteixen? Canten d’emoció? Canten per lapsus? Es menteixen tot el que canten? O, per contra, són Marrans que diuen amb música tot el que no se sent amb paraules? L’acordió els sospira: ni déu ni amos. L’opereta, sempre plena de foc, té com a tornada la frase d’Arthur Cravan: «És més meritori descobrir el misteri en la llum que en la foscor».

Valère Novarina – Extracte de Devant la parole, éditions P.O.L., 1999

SINOPSI
Una gran paròdia de les convencions teatrals que alhora és explícitament una fascinant celebració del teatre, amb la seva paraula viva malgrat els buits i els abismes de la significació, i amb la presència magnètica, monstruosa i captivadora dels actors i les actrius.