Agorafília, Pau Vallvé

Agorafília significa passió per sortir cap enfora, sigui d’un  lloc o d’un mateix. Tot al contrari que l’agorafòbia.  

Pau Vallvé presenta un disc que s'ha fet cap enfora en molts sentits. Surt el 25 d'octubre i és un disc que mescla el seu vessant més íntim i acústic amb l'electrònica de sintetitzadors, però també amb el seu toc explosiu de banda de rock. Tot per fer un  disc de cançons i, sobretot, de lletres.    

Ja s'han anunciat les primeres dates de la gira de presentació que, com ja és tradició en ell, farà amb un nou format i amb una nova formació. I, com que aquest cop la cosa va de jugar, de tocar, de mirar-se i de fer pinya, la banda escollida per aquesta ocasió està formada per dos grans artistes que són alhora grans amics del Pau. Perquè aquest cop la cosa també va del procés, i no només del resultat, de viure-ho i no d'ensenyar-ho. Qui millor que en Turre als modulars, les caixes de ritme i la bateria, i que en Jordi Casadesús als sintetitzadors, als sàmplers i al baix.  

L'altra novetat és que, tal com ja passa en el disc, a banda de veure el Pau a la guitarra i la veu, en aquesta gira el podrem veure per primera vegada assegut al piano. Seran tres músics a l'escenari envoltats de maquinetes i cables tocant i jugant. Un concert explosiu, però també amb el seu costat íntim i bonic.  

I aquest cop comptaran amb un disseny de llums i escenari fet pels osonencs Noxfera, responsables de la il·luminació d'Oques Grasses o de La Fura dels Baus.