LAPÒNIA

És la mentida la clau per mantenir la il·lusió?

La Mònica, en Ramon i el seu fill de cinc anys, en Martí, han viatjat a Finlàndia per passar les festes de Nadal amb la germana de la Mònica, la Núria, el seu company finès i la filla de tots dos, l’Aina, de quatre anys. El petit Martí està molt il·lusionat, a Finlàndia podrà veure el Pare Noel de veritat.

La vetllada entre dues famílies es presenta idíl·lica, una caseta enmig d’avets nevats, llar de foc, trineus a la porta, entorn familiar plàcid… Però tot es torça quan l’Aina explica al Martí que el Pare Noel no existeix, que és un personatge que es van inventar els adults fa temps per coaccionar els nens perquè es portessin bé.

És ben cert que és impossible que un sol home reparteixi regals a tots els nens del món en una sola nit. El disgust del Martí és gran, però encara ho és més el dels seus progenitors. Per la Mònica i en Ramon mantenir la il·lusió del seu fill és una de les màximes del Nadal.

A partir d’aquest fet, les dues parelles contraposen dues maneres d’educar els fills totalment oposades, debatent sobre la veritat i la mentida, les tradicions, els valors familiars, i inevitablement surten a la llum secrets del passat que ningú tenia ganes de desenterrar.