LET'S FESTIVAL: LA TRINIDAD + LAS PETUNIAS

LA TRINIDAD
Si busques “Sheriff Playa” en Google t'apareix un quiosquet de El Palo, Màlaga. La Trinidad va començar allà aquest disc, contra les ones i contra les roques.
Un gran punt de partida per a un gran disc de rock’n’roll. Una sola guitarra sense pedals, un baix per línia, una bateria sense plats i com Déu mana (no hi ha caixa de ritmes soviètica que valgui), un parell de teclats i un delay com els de King Tubby. Sonido New York gravat a Motril, que és una costa tropical i a més es nota, perquè en aquest disc també hi ha lloc per al dub. Un àlbum ràpid, 10 cançons en 26 minuts, però que pren distància de la rapidesa de la maquinària discogràfica, per no dir que li mesura el llom. I sense un sol featuring.
Aquest disc no és el que t'imaginaves. Tampoc és noise pop del qual anualment Spotify et diu que t'has afartat de sentir. I això que “Sheriff Playa” ho edita Sonido Muchacho, eh. Possiblement d'un grup com La Trinitat esperaves un altre àlbum de pop, cada vegada més lluminós, cada vegada més recarregat i amb les bateries sonant com les de Slayer. Rollito indie. Una versió de reggaetón no t'esperaves, aquí sí que et donen la raó i compleixen amb les teves expectatives. Bienvenidx a “Sheriff Playa”.

LAS PETUNIAS
Las Petunias és una banda madrilenya formada per Natalia als teclats, Elsa a la guitarra i Cecilia al baix. Tres noies que fan punk bufó per a parlar de sentiments. Cançons punk pop directes que, com a punyals, se't claven en el cor. Descaradura, ironia i actitud malbaratada en cada cançó de la mà d'aquestes noies que, encara que porten poc temps en el panorama, compten amb una desimboltura i una actitud pròpia de grups que porten anys.